Eii, com esteu???

Hola nois i noies!
Com va tot? A alguns de vosaltres us he anat veient, però de molts de vosaltres no sé res. Espero que hagi començat bé el nou curs i hagueu fet nous amics.
Nosaltres continuem com sempre...cole...nens...deures...controls.. ja sabeu. Tot i així em recordo molt de tots vosaltres. Us trobo a faltar. Vau ser un grup molt especial i vam gaudir molt tots junts. Recordo sobretot els dies d'educació per la ciutadania, les cançons que vam compartir, rialles, llàgrimes... ara no és el mateix.
I com que encara tinc ganes de compartir coses amb vosaltres, aquí us deixo el vídeo d'una cançó que estem treballant. La lletra parla d'un "giraluna", és a dir, d'algú diferent, que no segueix les normes, no fa el que fa tothom i porta una vida alternativa. Tots en algun moment ens hem sentit una mica "giralunas". Escolteu la lletra, val la pena.
Una abraçada ben forta per tots.

Nou curs i una cançó!

Un nou curs ha arribat... 

Aquest dimecres les "senyus" hem tornat de nou a l'escola per començar a preparar el nou curs de comença dimarts, però hi ha tantes coses que han canviat!!

Ara l'aula de música està al passadís on estàveu vosaltres l'any passat (a l'antiga classe de 5è), i la Rosana estarà al primer pis, a la meva antiga classe de música...

Hi ha moltes mestres noves i moltes mestres que han marxat cap a altres escoles, ja no hi ha la Noelia, ni l'Anna, ni la Mari Nieves, ni la Noemí...

Oh...la Noemí ja no està a l'escola! li ha tocat anar a fer de mestra a Badia del Vallès, i la Rosana i jo estem moooolt tristes perquè la trobarem moooolt a faltar! Igual que us trobem mooolt a faltar a tots vosaltres... Sort que alguns heu vingut a fer-nos una visita aquests dies! Ja sabeu que podeu venir quan vulgueu! i, us esperem perquè volem saber com us va el proper curs a l'Institut, com us va la vida, com us ha anat l'estiu, i, sobretot, veure'us!!

En una entrada del blog la Danae ens ha dedicat una cançó a la Noemí, la Rosana i a mi... i m'agradaria que la puguessiu escoltar tots, perquè trobo que és molt bonica, jo m'he emocionat molt escoltant-la...

Expliqueu-nos com us ha anat el primer a l'Institut i a veure si dimarts veniu a la tarda a explicar-nos-ho tot!! 

La cançó es diu "Volar" i el grup Los Zinkiyos y los Rebujitos

 

Per les meves companyes...

Hace ya algunos años que creí haber encontrado en mí la vocación de ser maestra, pero la duda siempre hacía que me preguntase si verdaderamente serviría, si llegaría a estar algún día lo suficientemente preparada como para “formar personas” y cuando digo “formar” lo hago con todo lo que conlleva, haciendo referencia al arte de “dar forma al sujeto”, como si de figurillas de barro mojado se tratase. Son las manos del maestro como las de un alfarero que pule o añade la cantidad precisa de barro hasta realizar una bonita figura, que se terminará de modificar y finalmente secar bajo los calientes rayos de esta vida, al menos, así me gusta verlo a mi. Ahora, ya ha finalizado este curso y puedo afirmar que ha sido una experiencia muy gratificante.

Dicen que el primer día de cole para un niño o niña es duro... ¿Y para la persona que se adentra por primera vez en la figura de maestra tutora? Puedo afirmar que también lo es.

Recuerdo el primer día: una noche sin a penas dormir, un comienzo del día entre nervios, malestar, dolor de estómago... No exagero. Es así. Piensas en qué dirás al llegar, en cómo actuarás, en cómo serán tus nuevos compañeros ¿Y si no lo hago bien? ¿Y si no estoy a la altura de las circunstancias? Escalofríos de nuevo... Tengo que admitir que pensé en quedarme en casa, en ponerme enferma y mil y una historias más que todas llegaban al mismo final: tengo que ir al cole. Así que con la mejor cara fingida y cientos de mariposillas revoloteando por todo mi ser me adentré en estas cuatro paredes entre las cuales estabais todas vosotras. Así recuerdo el primer día y podría estar explicando y explicando experiencias, pensamientos, anécdotas… Pero mi intención no es esa, sino agradeceros todo lo que os tengo que agradecer y lo haré de la forma más breve posible: ningún inicio es fácil y no hay nada que me fastidie más que tener que expresar algo importante y no saber qué palabras elegir, por ello, simplemente daros las gracias por haber confiado en mi, por haberme apoyado, explicado incluso enseñado porque puedo afirmar que al igual que cada uno de mis alumnos vosotras también habéis sido mis maestras.

Respuestas a mis preguntas, soluciones a mis interrogantes y lo más importante: el lenguaje no verbal; una mirada, una sonrisa, un pequeño gesto de compañerismo, por todo ello, gracias, y porque hay silencios más expresivos que mil palabras... Llenos de significados, de sentimiento porque entenderse y llevarse bien con alguien es simplemente una cuestión de piel y yo me he sentido parte de este proyecto, de este equipo, parte de vosotras. No os entretengo más, solo concluir diciéndoos que a mi me gusta pensar que las despedidas son bonitas, que son el broche que le pones a algo muy intenso que te ha hecho muy feliz, pero esto no es ni mucho menos un colorín colorado este cuento se a acabado, sino un hasta muy pronto y de nuevo, mil gracias.

Noemí

Les vacances

Hola nois!!

Com van les vacances? Jo acabo de tornar de viatge. He fet un creuer pel Mediterrani. M’ho he passat molt bé. Com ja sabeu que m’agraden molt els volcans vam anar a visitar el Vesuvi...recordeu? Aquell volcà que va fer una erupció molt violenta i va tapar tota la ciutat de Pompeia. Va ser una visita molt interessant! Si estiguéssim a classe us explicaria moltes anècdotes que per aquí no puc explicar...jeje, com per exemple quina senyal utilitzaven els romans per indicar la direcció d’un bordell (busqueu al diccionari).

Aquests dies he aprofitat per llegir i descansar una mica. Tot i així m’he recordat molt de vosaltres i també de les meves companyes. Avui en llegir tot el que heu escrit també m’he emocionat. Ha estat un any ple d’experiències per tots i penso que mai tindré un grup com vosaltres.

I per animar-vos una miqueta aquí us deixo una cançó que coneixeu i que se que us agrada.

El meu comiat

Nois que sapigueu que heu estat com si la meva segona família i que tinc molts records bons en la meva ment que sempre recordaré.
Tots vosaltres que no us  veure més en les classes perquè anem a diferents instituts que sapigueu que aquest any 2009 - 2010 m'ho he passat molt bé amb vosaltres.


A la Noemi, la Rosana i la alba que an donat tot per nosaltres els vull donar un gran record de la meva part

Att: Meritxell 

Fins ara...

Vet aquí que ja s'han acabat les classes. Recordo quan al setembre encetavem el nou curs i encara vèiem l'estiu i aquest final tan llunyà.
Els comiats són difícils per tots, per a mi aquest any ho serà especialment. Marxeu de l'escola a obrir-vos nous camins, us heu fet grans. Estic molt orgullosa de veure com heu anat creixent com a persones.
Hem compartit tants moment! Alguns bons i d'altres no tant, però així és la vida. Hem omplert els dies amb exercicis, rialles, cançons, algunes "bronques", llibres, poemes, abraçades, notes a l'agenda, plors... tot allò que passa durant el curs escolar i que ara recordem amb certa nostàlgia.
Vull donar-vos les gràcies a tots per ser tan bons alumnes. Dóna sentit a la nostra feina.
I també a la Noemí i l'Alba que m'han donat sempre el seu suport i s'han implicat en cos i ànima.  Des del principi han anat omplint aquest blog donant-li vida i sentit a tot el que hem fet. Ha estat una sort per mi tenir-les com a companyes. He aprés molt d'elles, són unes "senyus" genials!!
Us desitjo a tots molta sort a l'institut i vull recordar-vos que sempre podreu comptar amb mi. Cadascú de vosaltres és especial i us portaré sempre al cor.
Us trobaré molt a faltar.....
Us estimo!!

Rosana

Aviat rebreu una invitació....

El vostre RAP!!!

Ja fa uns dies que vam començar a treballar amb la idea de fer un rap....

Tot i que és un estil que molts de vosaltres heu escoltat i coneixeu (tenim un gran expert com és el Pablo!), vam començar per escoltar algunes cançons del "famós" Chicho (el germà de la Noemí). 

Després, en grup, vau començar a escriure el vostre rap i buscar les bases electròniques per acompanyar-lo... (amb un programa que va resultar que no era el millor...ejem,ejem...)

Dimarts passat vam tenir la sort de rebre la visita del Chicho, el germà rapero de la Noemí, que ens va explicar com va començar ell a cantar rap, i ens va ajudar moltíssim amb les lletres i amb la música (ens va ensenyar on trobar bases electròniques més adequades...)

Sort que ens va ensenyar com trobar unes bases electròniques pròpies de rap i a partir d'aquí la feina va ser una mica més fàcil... Grup a grup vau anar ensenyant allò que havíeu començat a fer i us va ajudar a millorar allò que no quedava prou bé...

La veritat és que va ser una sort poder comptar amb la seva ajuda! 

Gràcies, Noemí, per fer possible que vingués el teu germà!! Jo crec que TOTS vam aprendre moltes coses del rap, de les "peleas de gallos", de la música, de com fer rimar la lletra...

La veritat és que el resultat del vostre treball, de cadascun dels grups, és MOLT i MOLT BO!!! Felicitats i a seguir treballant!!!!

 
 

Gràcies Vulcanos!!! i profas vulcanòlogues!!!!

Després de molts mesos estudiant, alguns ja sabeu que la recompensa ha estat immensa,  

he aprovat les oposicions per ser mestra de música!!!

  i en part gràcies a vosaltres!!!

us enrecordeu de les tarantel·les??? del compàs 6/8??? de la negra amb puntet????

 

vaig presentar al tribunal tot el que vam fer durant aquells dies, inclús les tarantel·les techno!!! i suposo que els va agradar perquè em van aprovar!!! 

 ...i quan els ho explicava, pensava en tots i cadascú de vosaltres...

Gràcies nois i noies !!!!!!

I gràcies a les profas!!! 

 unes "senyus" fantàstiques (com a senyus, com a companyes, com a persones...),

que m'han donat ànims, consells, i més ànims, i més consells...

cuideu-les i disfruteu-les que això s'acaba!!!

Ale, ho volia compartir amb vosaltres, perquè en certa manera en formeu part!

Guanyador dels Premis Primavera: l'Alejandro!

El guanyador dels Premis Primavera de Sant Jordi en el cicle superior va estar l'Alejandro!!! Moltes felicitats campió!! I a continuar gaudint de l'escriptura... 

Moltes felicitats Noemí !!!

"Sembla estrany

 però el camí es fa molt menys llarg

quan vas acompanyat".

Gràcies per la teva companyia i el teu somriure.

Moltes felicitats

Contra el ciment

Us imagineu com seria aquesta caleta abans de construir totes aquestes cases? Com deuria ser arribar fins aquí, estendre la tovallola i gaudir del paisatge que hi havia?

Ja no ho sabrem, gràcies a totes les persones que s'han fet riques construint en aquests paisatges naturals.

Com m'heu dit que us agradava la cançó d'en Pau Alabajos us la deixo aquí perquè la pugueu escoltar.

Sortida a Olot: museu i volcà de Montsacopa

A la sortida d'Olot vam aprendre moltes coses relacionades amb el tema que estem treballant aquest any, sobre els volcans i la tectònica de plaques.
Ja us vaig felicitar en el seu moment perquè us vau portar la mar de bé, ajundant-nos amb els petits, escoltant amb atenció el guia del museu, demostrant el que ja sabeu i tot allò que encara us interessa... Gràcies! Quan voleu sou uns solets.
Va ser una excursió molt interessant i divertida... ara ja podeu dir que vau dinar al cràter d'un volcà!!!

Erupció del Volcà Eyjafjallajökull (ISLÀNDIA)

En els últims mesos no parem de rebre notícies sobre terratrèmols i volcans. Primer va ser Haití, després Xile, Turquia, Mèxic, Tibet...Des de començament d'any no parem! Ara ja sabeu per què es produeixen aquests fenòmens i quines són les seves terribles conseqüències. La Terra es comporta com un ésser viu, és dinàmic i està en contínua evolució. Al març, un volcà islandès va entrar en erupció. Moltes persones van ser evacuades, evitant així que el desglaç i les possibles inundacions amenacin les poblacions properes.

L'última notícia és la del volcà d'Islàndia, amb nom impronunciable, que ha paralitzat el trànsit aeri de tot Europa. Per sort, en aquest cas, no hi ha hagut morts, però si moltes pèrdues econòmiques.

Recordeu tot allò que ens van explicar al Museu dels Volcans, a Olot. Els terratrèmols no els podem predir, en canvi, abans que es produeixi una erupció volcànica ja en tenim algunes pistes.

D'altra banda, no vull deixar oblidat, com han fet els mitjans de comunicació, al poble tibetà. Segurament  heu vist a la televisió que només es parla de les pèrdues econòmiques produïdes a causa de les cendres volcàniques i de les persones que han hagut d'esperar a que es reobrís el trànsit aeri. En canvi, poc sabem sobre el que ha passat al Tibet. Les dades són esgarrifoses (617 morts). Si teniu l'oportunitat investigueu sobre el tema i feu-hi una petita reflexió. Tornem a veure com les informacions sempre són interessades.

Però ja que estem immersos en notícies sobre el volcà islandès us passo un enllaç perquè el llegiu i el puguem comentar a classe. Alguna cosa aprendrem.


Clica aquí.    ERUPCIÓ A ISLÀNDIA  

Moltes felicitats Alba!!!

Gràcies per ser com ets i per tot allò que ens dones!

Avui la nostra "senyu" de música fa anys!!! Així que des d'aquí volíem felicitar-la en aquest dia, el seu dia, i aprofitar per recordar-li que estem molt contents i contentes de tenir-la al nostre costat com a mestra i com a companya.
 
Un petó mooooooltttt fort Alba!!! Dilluns ja t'estirarem de les orelles!! ;)

CONCERT DE ROCK

Espero que us hagi agradat aquest petit concert de rock i que, malgrat que moltes coses ja les havíem treballat a classe, hagueu après coses i, sobretot, hagueu pogut sentir com sona la música feta amb aquests instruments, en directe!

LA MONA MÉS XULA DE SANTA PERPÈTUA!

Ei nois!

Com proven les vacances?? espero que us ho hagueu passat molt bé però ja s'acaben...i demà ens haurem de veure les cares... ohhhhhhhhhhhhh, 

però com que avui és el dia de la Mona i vam començar les vacances fent una fantàstica mona, us deixo algunes fotos d'aquest dia! 

La Noemí en té moltes més!!!

Manifestació 17.03.10

Noiets i noietes! Aquí teniu una petita mostra de lo que ha sigut la manifestació de mestres i estudiants d'avui contra les reformes educatives que s'estan fent o que estan per arribar. Així us podeu fer una idea...

 VOLEM UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DIGNA!!

Noemí

TOQUEM LA BATERIA

Nois i noies!

Seguint amb les audicions sobre instruments de la música moderna, avui ha vingut en Jordi per tal d'ensenyar-nos el seu instrument, la bateria. 

Espero que ho hagueu après moltes coses i que hagueu disfrutat!!

Si en algun moment de la vostra vida voleu aprendre a tocar aquest impressionant instrument, ja podreu dir que la vostra primera lliçó la vau rebre a l'escola, amb en Jordi! I aquí teniu les fotos perquè tingueu un bon record!

I les "profas", mireu quina cara la Noemí!!!! que l'altre dia no va poder tocar la guitarra!!!