Els comiats són difícils per tots, per a mi aquest any ho serà especialment. Marxeu de l'escola a obrir-vos nous camins, us heu fet grans. Estic molt orgullosa de veure com heu anat creixent com a persones.
Hem compartit tants moment! Alguns bons i d'altres no tant, però així és la vida. Hem omplert els dies amb exercicis, rialles, cançons, algunes "bronques", llibres, poemes, abraçades, notes a l'agenda, plors... tot allò que passa durant el curs escolar i que ara recordem amb certa nostàlgia.
Vull donar-vos les gràcies a tots per ser tan bons alumnes. Dóna sentit a la nostra feina.
I també a la Noemí i l'Alba que m'han donat sempre el seu suport i s'han implicat en cos i ànima. Des del principi han anat omplint aquest blog donant-li vida i sentit a tot el que hem fet. Ha estat una sort per mi tenir-les com a companyes. He aprés molt d'elles, són unes "senyus" genials!!
Us desitjo a tots molta sort a l'institut i vull recordar-vos que sempre podreu comptar amb mi. Cadascú de vosaltres és especial i us portaré sempre al cor.
Us trobaré molt a faltar.....
Us estimo!!
Quina sensació més estranya...
ResponEliminaAvui he arribat a casa, com cada tarda, amb el cap ple dels records d'avui, del concert, del ball, del fantàstic dinar, de les vostres rialles, del vostre somriure...
He deixat les coses, com cada tarda, i de cop he pensat que demà ja no us veuré, que demà ja no hauré d'obrir-vos la porta com cada dimecres, que no hauré d'enfadar-me perquè l'Alejandro menja xiclet, la Janira no calla o el Christian entra amb el patinet...
Jo que vaig venir per una setmana i hem estat 9 mesos junts!
Encara recordo el primer dia que us vaig conèixer i que volíeu ballar "Thriller" i cantar "Jueves", i jo vaig pensar "Ai, mareta meva, que ho tindré difícil amb aquests nens..."
Espero que guardeu un gran record del vostre pas per l'escola, jo guardo un record vostre preciós perquè aquest ha estat el meu primer any de "senyu", heu estat els meus primers alumnes i això mai, MAI s'oblida!
I què dir de les senyus...Que són FANTÀSTIQUES!! INCREÏBLES!! MERAVELLOSES!! ENTREGADES!! I UNES GRANS PERSONES!! i que me les estimo moltíssim!!
Ja sabeu que sempre ens tindreu pel que necessiteu!
Us trobare molt a faltar heu sigut la meva segona familia
ResponEliminaNo puc creure que hem terminat ja la primaria, deixant andarrera moltes coses que hem vivit junts, aquests 2 anys hem compartit moltes coses amb les mestres, amb els companys i amb altres mestres, però sempre hi havia 3 mestres que ens ajudat molt, ens ha ensenyat coses que poden fer servir mes andavant, durant aquests 2 anys he apres que tot en aquesta vida hi ha una solució.
ResponEliminano escriu mes per que si no hem poso ha plorar.
Hos extranyo molt.
MOLTES GARCIES ROSANA, NOEMÍ I ALBA.
Haveis sigut els meus angels guardians.
I per això hos dedico a tots aquest poema, es pero que hos agradi:
Nos conocemos y tratamos de caernos bien
Necesitamos a alguien que nos acompañe
Que ría y llore con nosotros también.
Que nos de consejos que parezcan soluciones del cielo
Y poderles confiar
Nuestros más profundos secretos.
Comparten nuestros buenos momentos
Poniéndose por nosotros contentos.
Porque ellos con nosotros siempre están
Si son amigos de verdad.
Es la relación más compleja
Pues nos somos mucho más fieles que una pareja
Todo nos contamos
Y compartimos más cosas que con nuestros hermanos.
A veces nos peleamos por unos minutos
Horas, días, semanas, años
Y a veces jamás volvemos
A estar juntos.
Por eso perder una amistad
Es lo peor que nos puede pasar.
Es difícil hacer nuevos amigos
Por que con los perdidos
Hubo muchos momentos compartidos.
También nos entra temor
Y si esta a mistad fracasa como la anterior?
Que volver hacer
Para mejores amigos ser.
Y que no repetir
Para no volver a sufrir.
PARA MIS MEJORES AMIGAS: DAINARA, XIOMARA, TANIA Y MERITXELL.
ResponEliminaSOYS LAS MEJORES:
Hoy pensé en ti, tal y como hago a diario. Me hiciste creer en aquello que creía perdido o creía no era para mí; el derecho a una amistad como la tuya.
Hemos llorado y reído juntas.
Hemos suspirado de alegría y de emoción no importando la ocasión. Tus palabras han sido las que han abrazado mi alma en noches de soledad y desconsuelo. Me enseñaste que las lágrimas de vez en cuando son buenas y que con ellas aprendemos a purificar nuestra alma y espíritu.
Demostramos que una verdadera amistad no conlleva necesariamente años, sino que se forma de momentos y experiencias especiales como las que tu y yo hemos compartido en poco tiempo.
Me demostraste tu cariño siempre que podías. Me enseñaste a quererte de manera sinigual y a conocerte cada día más. Mi corazón siempre está contigo.
No importa que estemos lejos, nuestra amistad trasciende las barreras y desafía la distancia. No necesitamos decir una palabra cuando algo sucede pues nuestro silencio nos delata y es nuestro corazón el que por nosotras habla. Eres increíble y especial y por eso hoy te digo que conmigo siempre puedes contar. Solo recuerda el no dudar, que eres
JOSSY
ResponEliminaTIA TE ECHO MUCHO DE MENOS.
AUNQUE EMOS TENIDO NUESTROS PROBEMAS SIENPRE SERAS UNA VUENA AMIGA PARA MI.
MUCHOS BESAZOS!!!
PARA TI I PARA TU FAMILIA
muchas gracias dainara a ti tambien te hecho mucho de menos.
ResponEliminasaludos para tu mami.
adeu cuidate mucho!!!!!
dew guapisisma que te vaia muy bien
ResponEliminacuidate tu tanbien i dale besos a tus ermanos de mi parte
Jossy...
ResponEliminaque bonic el poema!!! m'ha agradat moltíssim i m'ha fet plorar, perquè mentre l'anava llegint anava recordant totes les coses que hem anat vivint aquest any plegats...
Saps escriure i expressar els teus sentiments d'una manera molt bonica, Jossy, no ho perdis perquè sovint escriure ens fa descarregar tristeses, emocions, alegries, ràbia...
Espero que ens puguem veure aviat i ens pugueu explicar les vostres vacances!
Un petó!!!
Esas expresiones me las enseñastes tu aquel dia en la sala de maestros, que cualquier cosa que tu viese la escriba en un papel y que me fije y lo lea, agracias a tus consejos he aprendido muchas cosas.
ResponEliminamuchissssimas gracias
ALBA
UN GRAN BESO
MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAC
Jossy...
ResponEliminasi escriure i desfogar-te en un paper et fa sentir una mica millor, no ho deixis de fer!!! jo des que tenia més o menys la teva edat he anat fent un diari amb tot allò que em passava, que em preocupava, que m'alegrava... i després també he observat amb el temps que és com un recull de records molt bonics de recordar!!
Un petó molt fort i espero veure't aviat!!!!!!
Rossana,Noemi i Alba:
ResponEliminaos quiero dedicar una cancion.
no se si os gustara pero no se pierde nada por intentarlo.
se llama:
``los cinkillos i los rebujitos a volar´´.
os echo mucho de menos aveis sido las mejores profes que e tenido nunca. un BESAZO muy grande...