BON NADAL I FINS L'ANY QUE VE...

Tota la classe de Vulcano et desitgem un Bon Nadal i un Bon Any al costat de les persones que estimes i t`estimen.

La vareta màgica

I ara ens toca a nosaltres
Què faries si tinguessis una vareta màgica?

Si tingués una vareta màgica...
deixaria paralitzades les persones que volen solucionar les coses pegant,
canviaria els insults per paraules boniques,
esborraria les llàgrimes de qui no se sent estimat i les convertiria en petons,
enviaria a un altre planeta les persones que m'han fet molt mal,
anul·laria la ignoràcia i l'egoisme,
faria que les armes disparessin flors,
canviaria el fum per bombolles de colors,
per cada plor faria aparèixer deu somriures,
els tancs els transformaria en camions amb queviures,
en lloc de cops hi haurien abraçades,
les guerres serien festes,
cap persona tindria més que l'altra,
inventaria una vacuna per curar les malalties incurables,
amb una vareta màgica intentaria que el món fos molt millor.

Escrit creat per la classe de sisè per entregar al patge reial.

El meu desig de Nadal

Aquí us deixo un regalet, una petita joia que vaig trobar a la xarxa. Penso que és un poema molt bonic i m'agradaria que agaféssim la idea per fer la carta de desitjos d'aquest nadal. Primer llegiu-lo, ja us explicaré la meva idea...espero que us agradi.

Desitjo un llapis que dibuixi riatlles,
una goma que esborri llàgrimes i rencor,
una tela plena d'il.lusions,
colors on no falti l'esperança,
un pinzell que faci pessigolles,
una paleta plena de llum,
un llibre que parli d'amor,
una clau que obri el cor,
una agulla per cosir velles ferides,
un gra d'arròs que acabi amb la gana,
un llumí per esclafar el que està nu,
un coixí per somiar,
una guardiola per omplir-la de records,
una butxaca foradada per posar-hi les penes,
un petó de mel i mató amb gust de perdó,
una carícia d'una mare cansada.
un record pels que se n'han anat,
memòria eterna per les rialles perdudes,
un gram de paciència,
i un pessic de tonteria.

Se acabaron las lágrimas

Mireu el vídeo i dieu-me què en penseu.

Casi Millonario


Us passo aquest enllaç per a que jugueu al "Casi Millonario".

Espero que us agradi,
Meritxell

S'acaba el trimestre i s'ha de preparar l'àlbum!

Per fer la tapa de l'àlbum pintem un mandala de vidre (un mandala imprès en un full transparent que no es pot pintar amb retoladors normals sinó amb retoladors permanents). Ens encanta pintar mandales!! I no només ens quedarà una tapa molt bonica sinó que mentre que pintem el mandala treballem la concentració, la relaxació i la creativitat.

Vulcanos! Aniré penjant més fotos de les vostres creacions artístiques.

 

Espero que el pont hagi anat molt bé, ens veiem demà!

 

Noemí

Merry Christmas de John Lennon

Paraules boniques

Increïblement ja estem molt a prop del Nadal i sempre val la pena meditar, encara que sigui una mica, sobre tots aquells sentiments que afloren al màxim durant aquesta època. L'època que els nens tan anhelen mentre els adults ens sorprenem per lo ràpid que ha passat l'any.

Amb l'entrada del desembre inevitablement pensem en el Nadal i inevitablement pensem en paraules boniques, en sentiments, en lo abstracte, en tot allò que no podem tocar però que si podem sentir i fer sentir... I avui, fent la postal nadalenca, ha sortit aquest tema, el tema de pensar en paraules abstractes, en paraules boniques.

M'agradaria que entre tots féssim un llistat i ens adonéssim de la importància d'aquestes paraules, d'aquestes lletres que en la vida real són tan i tan necessàries.

Jo us deixo unes quantes: altruisme (és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant el bé aliè), companyerisme, dolçor, recolzament, respecte...

Podem fer un gran llistat!! Espero la vostra participació!!

Petonets,

Noemí

El joc del personatge misteriós

Us deixo un enllaç d'un joc...proveu-lo i ja em direu.

Uiiii, quin misteri.....

Akinator

Katia i Maurice Krafft

Maurice i Katia Krafft van ser vulcanòlegs, coneguts per ser pioners en filmar, fotografiar i gravar volcans, arribant moltes vegades als peus dels fluxos de lava. Es van conèixer a La Universitat d'Estrasburg, i la seva carrera com a observadors de volcans va començar poc després. Amb pocs diners, van estalviar per a un viatge a Stromboli on fotografiar l'erupció. En comprovar que la gent estava interessada en els seus documents sobre erupcions, aviat van fer d'això la seva professió, el que els va permetre viatjar per tot el món. Es van casar als anys 70 i no van tenir fills. Van dedicar la seva vida a l'estudi dels volcans.
Els Krafft eren sovint els primers a arribar a un volcà actiu, van ser respectats i envejats per molts vulcanòlegs. Les seves seqüències dels efectes de les erupcions volcàniques eren un factor important per beneficiar-se de la cooperació de les autoritats locals que observaven l'amenaça volcànica. Un bon exemple d'això va ser després del començament de l'activitat de la muntanya Pinatubo el 1991, a Filipines, on el seu vídeo dels efectes de l'erupció del Nevado del Ruiz a Colòmbia va ser mostrat a un gran nombre de persones, incloent a la Presidenta Filipina. D’aquesta manera van convèncer a molts escèptics de la necessitat d'evacuació de la zona.
El juny de 1991 mentre filmaven erupcions de la muntanya Unzen (Japó), van ser atrapats per un flux piroclàstic, que en qüestió de segons va ocupar tota la vall on es trobaven els Krafft. Van morir a l'acte juntament amb 40 periodistes que també cobrien les erupcions.

Les parts d'un volcà

El nostre projecte de Vulcano ha començat per estudiar què és un volcà i quines parts té. Aquí us deixo una imatge.

Va de refranys....

Com ja us vaig dir, aquest any hem de treballar alguns refranys. A veure si sabeu que vol dir:

Que cada pal aguanti la seva vela.

Enganyifa 2

"Què pesa més, un quilo de palla o un quilo de plom?".

Ens veiem demà a les 10h!

Noemí

No he trobat la versió mix, però aquesta també es molt maca.
Espero que us agradi

Enganyifa 1

Nois i noies!
Us aniré deixant enganyifes i problemes a veure si els encerteu. Així que molta atenció i penseu abans de respondre! Us deixo la primera enganyifa:

"En un arbre hi ha set perdius. Arriba un caçador i d'un tret d'escopeta en mata dues. Quantes perdius queden a l'arbre?".

Per cert, algú em sabria donar la definició d'enganyifa? Què vol dir?

Aprofiteu lo que queda de cap de setmana i ens veiem demà! Espero les vostres respostes!

Noemí

Expliquem històries de por per la castanyada!

El dia de la castanyada vam explicar històries de por. Vam acabar tots molts juntets i ens ho vam passar molt bé!!!

Plàstica

Pensant en algun artista mediterrani... Vaig pensar que podria ser interessant estudiar la trajectòria artística de l'ANTONI CLAVÉ.

Era força desconegut per a nosaltres però vam buscar informació sobre l'artista i ara ja coneixem una mica més a aquest artista català. Amb la introducció de les obres d'art d'aquest artista a l'aula es pretén que us submergiu en el món de les arts plàstiques, que conegueu al pintor i la seva vida, donant així diferents models plàstics perquè a l'hora de produir les vostres pròpies creacions pugueu disposar d'un gran ventall de possibilitats tant a nivell cognitiu com expressiu i comunicatiu. Es tracta doncs, d'educar la mirada... La vostra mirada! I treballar la vostra creativitat!

Demà continuarem gaudint amb aquest artista, recordeu de portar les capses i a ser possible capsetes més petites! Aniré penjant fotos de les activitats!

Fins demà petits artistes!

Noemí

Noves informacions sobre el papil·loma humà

Aquí us deixo un enllaç d'una notícia que parla sobre el papil·loma humà. Feu una ullada i ho comentarem a la classe.
Petons i bon cap de setmana a tothom.

http://www.3cat24.cat/noticia/417539/societat/Les-noies-de-18-i-19-anys-tenen-el-doble-de-casos-del-virus-del-papilloma-huma-potencialment-cancerigen

Tardor sense color

Benvinguda tardor
amb tu el fred i la foscor.
Fulles marrons, arbres plorosos,
plantes pansides, sense color.

Animals que hivernen del fred que fa,
granotes i gripaus amagats,
orenetes que volen cap a l’Àfrica Occidental.
Aquí el fred,
la calor se’n va.

Dues orenetes s’han quedat.
Ploren perquè se separaran,
se n’han d’anar,
però la primavera tornarà,
amb ella la calor i els colors
i elles es retrobaran.

Jesús Gonzàlez

Diari d'una mestra....

Avui ha estat un dia molt llarg. Tinc molta feina i vaig una mica estressada. Espero posar-me al dia. Les classes continuen la seva marxa, tot i que de vegades els alumnes es despengen de les explicacions. Suposo que aquestes coses són normals, sobretot al final del dia. Tots estem cansats.

Aquesta tarda he començat un nou curs a Granollers. Es tractava d'aprendre a relaxar-se, però la veritat és que m'ha costat molt. Mentre la mestra parlava amb una veu suau intentant que deixéssim els nostres problemes i el nostre dia a dia de banda, jo no podia fer una altra cosa que pensar en tot el que haig de fer.

De tota manera estic contenta perquè aquest divendres he quedat amb un amic meu de tota la vida. Fa dies que no ens veiem i estic desitjant compartir una estoneta amb ell per posar-nos al dia. M'agrada molt quedar amb els meus amics.

Per cert, hi ha una cosa que ha estat al meu cap durant tot el dia. Se m'ha enganxat com una paparra al cervell i no he tingut manera de poder-me-la treure. Un cop i un altre em venia el mateix...vaig a descarregar-ho aquí, a veure si així demà ja no el porto posat.

Un enigma...

Aquí us deixo un nou enigma. Com el del "Carlitos" us va agradar tant ara toca tornar a fer d'investigadors...ja sabeu com funciona, només si o no.

Un automòbil de color negre amb els llums apagats entra en un carrer que no té fanals, on cap casa hi té els llums encesos. De sobte, se li creua un gat negre. Malgrat tot, el conductor el pot esquivar. Com ho pots explicar?

Recordeu... tots som especials.

Encara li hem de donar el nostre títol....


Som la barreja de molts ingredients
com la recepta d'un mestre cuiner,
tots amb el nostre toc original,
granets de sucre i granets de sal.
No vulguis mai semblar el que no ets
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial
ets únic i com tu no n'hi ha cap.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Tots som súpers, tots som grans.
Siguem petits o gegants
tots som tan originals,
no en trobareu pas dos d'iguals.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Hi ha cordills i motors i un sac amb records.
També hi pots trobar un tros d'entrepà,
un pot de colors ple de somnis i pors,
guardada en el cor la clau de l'amor
i gotes d'orgull per fer brillar els ulls.

Jueves

Aquesta és la cançó que cantarem a la Festa de la Castanyada.




Si fuera más guapa y un poco más lista,
si fuera especial, si fuera de revista,
tendría el valor de cruzar el vagón
y preguntarte quién eres.

Te sientas enfrente y ni te imaginas
que llevo por ti mi falda mas bonita,
y al verte lanzar un bostezo al cristal
se inundan mis pupilas.

De pronto me miras, te miro y suspiras,
yo cierro los ojos tu apartas la vista,
apenas respiro me hago pequeñita
y me pongo a temblar.

Y así pasan los días de lunes a viernes,
como las golondrinas del poema de Bécquer,
de estación a estación,
en frente tú y yo,
va y viene el silencio.

De pronto me miras, te miro y suspiras,
yo cierro los ojos tu apartas la vista,
apenas respiro me hago pequeñita
y me pongo a temblar.

Y entonces ocurre,
despiertan mis labios,
pronuncian tu nombre tartamudeando,
supongo que piensas qué chica más tonta,
y me quiero morir.

Pero el tiempo se para,
y te acercas diciendo,
yo aún no te conozco y ya te echaba de menos,
cada mañana rechazo el directo y elijo este tren.

Y ya estamos llegando,
mi vida ha cambiado,
un día especial este 11 de Marzo,
me tomas la mano,
llegamos a un túnel que apaga la luz.

Te encuentro la cara gracias a mis manos,
me vuelvo valiente y te beso en los labios,
dices que me quieres y yo te regalo
el último soplo de mi corazón.

La oreja de Van Gogh

Bacteris amb música

Ja que estem treballant els microorganismes, donem-li una mica de marxa al tema amb aquesta cançó, espero que us agradi.