diumenge, 17 de gener del 2010

Comencem el segon trimestre i estudiem el Guernica de Picasso

Vulcanos, us deixo un resum de tot lo que vam tractar l'últim dia a la classe de plàstica i dos vídeos que m'han semblat molt interessants. Espero els vostres comentaris!

Noemí


"El 26 d'Abril de 1.937 la vila basca de Guernica va ser objecte d'un cruel bombardeig per part de l'aviació alemanya, que va produir nombroses víctimes innocents i quantiosos danys materials. El fet s'emmarca en el desenvolupament de la Guerra Civil espanyola, començada el 18 de Juliol de 1.936, i que enfrontava al govern de la República, democràticament triat, amb l'exèrcit rebel de Franco, revoltat contra el poder legítim. Mentre els soviètics de Stalin van ajudar a la República, Franco obtenia abundant ajuda humana i material de la Itàlia de Mussolini i de l'Alemanya de Hitler. L'aviació d'aquest últim va prendre la iniciativa de bombardejar Guernica per compte propi, sense demanar cap permís ni notificar-lo a Franco. Els avions Junker alemanys van realitzar un bombardeig-catifa contra la desprotegida vila. La raó de l'atac no podia ser l'existència de dipòsits d'armes, ni casernes o tropes, ni objectius estratègics ni que la vila fos un nus de comunicacions. Guernica mancava de qualsevol importància militar o estratègica.

La vergonyosa raó va ser provar en foc real els nous avions i el seu armament davant l’apropament de la Segona Guerra Mundial. Per a explicar l'inexplicable, Franco en una delirant declaració va culpar de l'atac als republicans que així haurien aconseguit una excusa, bombardejant una ciutat de la seva zona, per a poder acusar als nacionalistes de Franco. No cal dir que aquest argument no va ser pres en consideració per ningú.

L'horror que va causar aquest episodi va ser molt alt en l'opinió pública internacional, no només pel sacrifici absurd d'innocents, sinó, sobretot, per ser la primera vegada en la història que s'atacava des de l'aire una ciutat. Aquest tipus de desastre massacraria a milions de persones innocents i dispararia la xifra de baixes fins a extrems escandalosos.




Contemplant l'obra de dreta a esquerra pots veure una dona desesperada, cridant de dolor dintre d'una casa que s'esfondra i crema. A la seva esquerra dues dones més, la de la part superior apunta per una finestra i porta en la seva mà un llum, la llum de la veritat, que il•lumina els estralls produïts per la barbàrie. La de la part inferior surt de la casa arrossegant-se en la seva agonia. En el centre de la composició es troba el cavall, retorçat sobre si mateix i mostrant-nos la seva boca oberta i la seva llengua-llança que demostren la seva excitació davant els esdeveniments. Just damunt està el sol, empetitit i amb una bombeta en el seu centre com l'única font d'il•luminació hagués de ser artificial. Una mica a l'esquerra un ocell agita les ales i clama al cel desesperat com si demanés inútilment una explicació. Sota les potes del cavall jeu el guerrer mort, la seva mà encara subjecta una espasa trencada.

En l'extrem esquerre, un toro contempla l'escena sorprès i desconcertat i, al seu costat una visió terrible: una mare aclaparada pel dolor duu en els seus braços el cos del seu fill mort mentre mira al cel trencada pel dolor i la pena.

Picasso renúncia al color per a accentuar el dramatisme i només utilitza la gamma de grisos, el blanc i el negre, que és lo que en art es denomina grisalla."



3 comentaris:

  1. Noemi es molt interesant. Però quan Franco va descrubir que els alemanys havien arrasat una comunitat espanyola no va fer res, ni va trucar als alemanys per preguntar si no podia ser una comunitat den altre pais?

    ResponElimina
  2. Pablo, Franco no era precisament una "bona persona". tot que no li van comentar, Franco no va culpar els alemanys de Hitler per haver bombardejat Gernika, Franco i Hitler podríem dir que eren "amics", tenien interessos polítics comuns i una manera de fer força comuna, despreciant la vida d'aquells que no pensaven com ell. En el cas de Franco, els qui defensaven la República Espanyola...

    ResponElimina
  3. pobre gent va veure molts morts sort que jo no estba

    ResponElimina